Ha estat un debat
curiós. Tantes opcions, tantes
lectures, videos, fils, normes, colors... al principi estava una mica
atabalada, tot s’ha de dir, però ja no sols amb la quantitat de material, Si
no... per la manera de debatre i
argumentar (Toulmin): l’us de colors, verd-tecnodeterministes
i vermell-sociodeterministes, que permeten
identificar “ipso facto” quines
ulleres posar-te en la lectura de la intervenció (intervencions conectades
entre elles, subratllats que agilitzen i focalitzen la lectura, idees a mode de
conlusió que tanquen clarament la teva intervenció i que alhora serveixen de
peu per iniciar la següent...) facilitant així la construcció i la comprensió
de les idees vers la que girava el debat, la relació entre ciència, tecnologia, i societat i la tecnologia educativa
i alhora evita que ens perdem en les nostres pròpies paraules, a l’espera que algún il·luminat, per acció divina, pugui arribar a aclarir-nos que és allò
que has dit, ja que ni tu mateix ets capaç de desxifrar-ho., com tantes vegades
ha passat en debats anteriors en els que he participat. Així doncs, puc afirmar, que el debat
ha estat força dinàmic i que gracies a les lectures i videos recomanats ara
disposo d’arguments documentats per exposar, defensar i rebatre el tema.
La tecnologia va lligada al procés, a la cultura, a la
humanitat, sense que suposi un obstacle envers les necessitats més humanes, redactat a mode de conclusió de la nostra companya Laura Llobera, en el
fil del Leon Dormido, ja que lliga amb tot el que penso. La Tecnologia no es pot concebre
independent de l’evolució social-cultural, ja que un ús adequat i amb criteri,
potencia el desenvolupament de l’educació i en conseqüencia optimitza els
avenços cièntífics que generen millores tecnològiques. S’ha de concebre com una
retroalimentació que ben dirigida i utilitzada ens faci avançar cap a la
globalització, tenint cura del medi ambient i preservant els drets humans per
sobre de tot. Des de la meva posició sociodeterminista, he participat
en el fil del debat sobre el “León
Dormido” i fil sobre “Transmissió de
coneixement/Aprendre fent”.
Abdós m’han servit per corroborar allò que ja intuía: la importància de
considerar els CTS i l’educació de manera holística, és a dir, considerar el
tot en la seva globalitat, no podent concebre-les per si soles ni
considerar-les aïlladament i per separat, sinó com un tot integrat i global, ja
que sols així podrem comprendre com es comporten i es relacionen les diferents
parts.
En quant a la meva
participació al debat, de forma subjectiva, considero que ha estat molt
positiva i ajustada als temes i materials proposats i he tractat de presentar
els meus arguments de forma clara i ben estructurada, tal i com es
requeria. Evidentment que amb
temps i pràctica ja no hauré de fer l’esforç argumentatiu que he fet, però...
estic orgullosa de les meves intervencions i la resta... ja anirà venint amb
l’experiència.
Analitzant les intervencions
dels meus companys, m’agradaria destacar a la companya Montserrat Castillo Valencia a l’hora d’argumentar i
contraargumentar de forma clara i senzilla, de fàcil lectura i comprensió i Natalia Estrada Garcia, ja que no se
n’anava per les branques éssent molt clara i directe tant en l’exposició dels
temes con en les contraargumentacions que ha fet. Abdues han plantejat la tesi o afirmació, han desenvolupat
amb presmisses la seva justificació i han tancat amb una tesi argumentada,
establit causa-conseqüència entre els fets i les conclusions.
Realment ha estat
una gran oportunitat per concretar i documentar idees, alhora que reflexionava
sobre les impicacions reals, que suposa la incorporació de les noves
tecnologies, pel desenvolupament d’aquest món. Gracies a tots per fer-ho possible i esforçar-nos per
intentar enfocar el camí, ja que dins d’un marc social, com en el que vivim,
amb canvis permanents, tecnològicament complex, econòmicament desequilibrat i
culturalment tan diversa on hi ha moviments migratoris i noves formes
d’exclusió, no és senzill troba els punts d’unió que impulsin el canvi i les
millores de qualitat de vida per tothom.
