domingo, 21 de abril de 2013

EL CANVI CONCEPTUAL I LA RELACIÓ ENTRE ELS CTS

INFORME


Amb la confecció d'aquest informe... he reflexionat molt... 
Puc afirmar que he assolit canvis conceptuals significatius.


Voleu coneixer una mica més que m'ha aportat tot plegat i quin aprenentatge en trec?????


En el meu cas, no sols ha hagut un canvi conceptual, sinó també procedimental important i un canvi d’actitud significativa.  Vaig iniciar l’assignatura amb uns coneixements previs concrets, amb una dinàmica específica (fruit de tota la meva experiància anterior) i pobres en arguments i coneixements en aquest terreny, com podeu comprovar en la relació del meu mapa conceptual inicial que teniu a continuació:

A mesura que m’he introduït en el material facilitat, el meu procés d’aprenentatge, ha esdevingut com per art de màgia, ja que sense adonar-me’n, no sols adquiria informació, conceptes i relacions, sinó que he trobat una manera clara i directa tant d’expressar-me com de relacionar coneixements amb un sol mot.  És genial i pràctic.  Això em fa recordar, ja fa uns anyets uns 17 o 18 anys, quan cursava 3r de BUP.  Fins aleshores no gaudia estudiant a l’institut, em semblava una obligació, ja que no feia més que engolir textos i textos inacabables sense relació.  No entenia la meva apatia.  Estudiar el material de l’institut, per a mi, era un horror.  Les notes eren sempre bones, però memoritzava continguts i... apa! Exel·lent i... Dos dies despres ja no recordava res!  No obstant, les meves fonts d’aprenentatge provenien d’interminables llibres que em llegia a totes hores, fins i tot els meus pares van posar-me una petita llumeta al capçal del llit per no molestar a ma germana a la nit, no feia més que engolir llibres diversos.  Els meus pares tenien grans biblioteques plenes i sempre m’han motivat els llibres amb lloms granatosos, amb fulls groguecs que a l’obrir-los et renoven l’ànima de fragàncies d’històries pasades i et transporten sols d’ensumar-los! Sempre m’ha agradat aprendre, llegir, escoltar, posar-me reptes... però... amb sentit i logica, o almenys que en tingués per a mi. I no va ser fins al tercer trimestre, amb el mestre de Filosofia, que entre Platón i Nietzsche se’m va obrir una llumeta... de sobte, com si el professor “F. Llarden”, m’haguès tocat amb la seva bareta màgica i... Taxan!!!! vaig conectar i vaig veure que tot el que estudiava estava relacionat: història de l’art, història contemporània, filosofia, literatura espanyola, literatura catalana... Vaig obrir els ulls i la ment prenent consciència de que tot el que fins llavors semblaven bolets distants en una muntanya, ara, de sobte, s’havien agrupat i entenia que cada cosa era com era, justament pel moment social-cultural-econòmic-artístic... que l’enmarcava, l’art, els poemes, les novel·les, la pintura, música, corrents filosòfiques, corrents de pensament... Wowwww!!!!!  Va ser alliberador i... quan despertes a això... ja no hi ha volta enrera! A partir de llavors, vaig decidir fer-me mestre, per poder tocar amb la meva bareta màgica a tots aquells que com jo busquen en el coneixement la raó de la seva existència.

Un altre canvi conceptual que s’ha donat amb mi ha estat una cosa ben senzilla, però que tenia molt interioritzada: quan vaig estar preparant les meves oposicions... ja fa uns anyets, des de l’acadèmia on em preparaven i m’ajudaven a focalitzar els continguts més importants, van dir-nos que evitèssim subrallats en els redactats, ja que consideraven que embrutaven el text.  I així ho havia fet fins ara, utilitzant, colorets, mayuscules, negretes... però evitant, sempre els subratllats, però ara m’adono que no embruten, sinó que concreten i recolzen, aixi que, com ho veig productiu i resolutiu.  Així doncs, em reivindico com a  defensora dels subratllats en els textos escrits!!!!!  Genial!!!!

Comparant mapes conceptuals: Tal com es pot apreciar en les diferències dels meus dos mapes conceptuals (avaluació inicial i el d’aquesta pac), s’ha produït un canvi conceptual important, no tant d’esència (ja que tenia molt clar que els CTS i l’educació tenien i tenen una retroalimentació amb la seva interacció), sinó, en les relacions causals i arguments que he anat assolint per defensar la meva creença.  Bastint-me dels criteris d’avaluació del cas 3 del material web de l’assignatura: “Classe de literatura britànica” mencionaré els canvis més importants: Hi ha una ampliació clara de nodes i de proposicions amb la conseqüent ampliació de la profunditat de la xarxa, esdevenint una xarxa jeràrquica al voltant dels quatre elements principals (marcats en colors vius CTS i Educació) amb els seus corresponents subordinats inferiors, acabant amb nodes “sense sortida” que estan entrellaçats entre si indirectament (surten del mateix origen); hi ha pocs enllaços, els suficients per discriminar diferències significatives i comprendre la relació entre ells, fet que facilita que s’evoqui la idea general per anar desenvolupant els conceptes més importants per qualsevol exposició posterior; la prominència d’enllaços és coherent i la ratio equilibrada, esdevenint un conjunt de connexions significatives centralitzades.

En quant al qüestionari inicial: Analitzant cada resposta, em reitero amb el mateix, no obstant, m’agradaria destacar les següents, ja que les canviaria:
- DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 3
Ara li posaria un 10, ja que l’aplicació del model d’argumentació de Toulmin, ha estat per mi tot un descobriment i penso que és una gran estratègia per enfocar allò que és vol dir, com per agilitzar la lectura i resposta directa dels altres.
- DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 0
En aquesta, com he anat adquirint nous conceptes i he establert noves relacions, ara per ara tindria un dilema, ja que per una banda ha quedat clar que no podem tractar-les aïlladament, ja que, per si mateixes,  la tecnologia i la societat són dues coses diferenciades, però sempre, si anem escarbant en el tema, trobarem punts d’unió.  Si la societat incorpora aquest canvis tecnològics hi haurà uns efectes determinats i si no els incorpora, també afecta i modifica l’extremisme en la vessant contrària.  Així doncs, concloc, que, sigui com sigui, la incorporació o no de les tecnologies té una causa-efecte directa amb qualsevol context social.  Per tant, sota aquesta afirmació ara ho valoraria amb un 10.
En quant al blog, incloc allò que se’m demana, no obstant, ara mateix, mentre estic redactant aquestes linies, m’adono que el que realment es busca en aquesta ssignatura, a part de tot lo anteriorment exposat, és la iniciativa, així que, em comprometo a ser més imaginativa i aprofitar més el meu blog, per què, en definitiva, això és el que importa, assolir una autonomia en aquest entorn i ara és el moment.

CONCLUSIONS DE LA PAC2


Gràcies a la metodologia emprada de treball col·laboratiu i les eines tecnològiques sóc conscient del canvi de la meva estructura inicial: canvi conceptual, actitudinal i procedimental.
Per a mi, el gran descobriment ha estat Toulmin i el seu model d’argumentacions, tant en redactat, com a l’hora de organitzar els meus mapes mentals amb conceptes i relacions que en aquest cas s’ha fet mitjançant el programari CmapTools.  Puc afirmar que el meu aprenentatge ha esdevingut significatiu, entre d’altres, per que ara, sóc capaç, de manera qüasi automàtica, d’extrapol·lar aquests coneixements a altres àmbits.  Aquest semestre he escollit cinc assignatures, i com comprendreu, la feina que es deriva és considerable.  Doncs bé, ara s’han agilitzat les lectures, ja que sóc capaç d’extreure els conceptes bàsics, així com les seves relacions “ipso facto”, les meves intervencions en altres debats i la concreció de preguntes i respostes clares i directes en els forums i grups de treball.
Si una cosa m’ha quedat clara després de realitzar aquesta PAC, és que el coneixement i la sensibilitat junt a mitjans naturals, com pot ser el llenguatge, i extrasomàtics, com és la tecnologia, és el que ens ha convertit en éssers humans socialitzats i tot i els mites i creencies errònies que esdevenen vers aquesta temàtica, la relació dels CTS amb l’educació, tant si s’analitza des de la perspectiva interaccionista com des del teixit sense costures, promou, genera i empenta el progrés de la humanitat,

Per tot això, em sento identificada amb els corrents CTS, ja que qualsevol innovació tecnològica neix, en i per la interacció d’un context social específic i com que la tecnologia i l'educació no és ideologicament neutre, cal que es treballin juntament amb els valors per poder fer-ne un us amb seny i mesura.



INTRODUCCIÓ PAC2

Aqui us deixo la síntesi que he fet servir a mode d'INTRODUCCIÓ en la  meva PAC2:

Aquesta activitat és la materialització del meu procés d’aprenentatge, fruit de la reflexió de la informació dels meus coneixements previs de l’avaluació inicial, la construcció del meu blog, la lectura i assimilació del material proposat des de la consultoria (moduls, articles, pdf...), la participació en el debat de CTS i Educació i el fòrum de l’assignatura.

En l’avaluació inicial s’havia de confeccionar un mapa conceptual a priori de les lectures recomanades, així com respondre a unes preguntes curtes que et convidaven a reflexionar, que s’havien d’incloure en el blog que prèviament havíem realitzat amb l’objectiu d’anar anotant i prenen consciència de la nostra pròpia avaluació continuada, partint de l’avaluació inicial i seguint amb les conclusions de cada activitat.

A continuació, un cop clarificat el bàndol (determinat des de la consultoria) en que ens posicionàvem: tecnodeterminista Vs sociodeterminista i escollits els dos fils argumentatius que més s’adeqüessin als nostres interessos personals, vam iniciar un debat amb un nombre d’intervencions limitades, una síntesis final i argumentacions estructurades segons el model Toulmin, paral·lelament que enriquíem les nostres intervencions amb l’estudi, reflexió i anàlisi del material en paper de julio Cabero, el material específic de cada fil i l’article de Domènech i Tirado, quedant palesa la complexitat del tema: les relacions entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació, que tant porta de cap a la psicologia.

La Tecnologia Educativa és la disciplina que més transformacions ha sofert, tant per l’evolució de les ciències que la fonamenten com per la importància in crescendo, que les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), estan adquirint en la societat actual: informàtica, telecomunicacions, multimèdia…  Dins del marc d’aproximació multidisciplinària a l’estudi dels fenòmens educatius, la incorporació de les TIC esdevé una de les disciplines de la Didàctica i Organització escolar que, mitjançant la construcció de models, la resolució de problemes i l’argumentació, pot afavorir, promoure i potenciar “el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades que promouen l’aprenentatge significatiu” (Cabero, 2003) mitjançant la creació de models, xarxes semàntiques i/o mapes conceptuals tal i com hem fet en aquesta activitat que presento (apartat 2), fruit dels debat CTS i educació realitzat a l’aula seguint el model d’argumentacions de Toulmin.

Amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado:”Ciència Tecnologia i societat” que ens introdueix a la Psicologia i l’estudi de la ciència exposant les relacions complexes que s’estebelixen entre les CTS, he reflexionar, fonamentat i validat la meva creença: la ciència, la tecnologia i la societat interactúen com quelcom constitutiu i definitori, per tant, no és poden, ni s’han de concebre per separat.

Gràcies a la lectura del primer módul de J.Cabero: “Educació i Tecnologia: fonaments teòrics”, he asentat els meus coneixements sobre concepció constructivista de l’ensenyament i de l’aprenentatge escolar (CCEAE) amb les explicacions que relacionen els processos de construcción de coneixement amb la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) i en l’aprenentatge col·laboratiu, on el paper del professional com a guia, orientador i facilitador de l’entorn adequat, és bàsic per assolir un aprenentatge significatiu.  Paral·lelament, he comprés com la TE esdevé una disciplina cabdal dins la societat del coneixement analitzant els seus fonaments (psicologia, teoria de sistemes…)  i la seva evolución històrica (aportacions de la psicologia: Gestalt, Conductisme, teories socioconstructives…), així com la diferència que s’estableix entre tecno “en” educación (que es centra en els mitjans didàctics) i la tecno “de” l’educació (té més en compte el context).

Després de reflexionar i anar (re)construint el meu coneixement amb tota aquesta informació, he organitzat “tot el tinglado” i amb el programari CmapTools, per l’elaboració de mapes conceptuals com a mitjà per a representar la construcció d’un model mental en constant canvi, s’han concretat els conceptes que, de manera estructurada i clara, representen els sabers que he anat adquirint.


AUTOAVALUACIÓ PAC2

I... continuem avançant en aquesta aventura!!!
Ja hem resolt la PAC2!!!!

Començaré... amb la meva autoavaluació, utilitzant les directrius que ens han facilitat des de la consultoria.


1. Lliurament de l'informe de la PAC2:Informe de sintesis. Correcte? arxiu  de text, nom de l'arxiu, data de lliurament, pes moderat…
Si, .doc, nom correcte, foto a la portada, índex automàtic, Toulmin, entregat abans del plaç i un pes adequat.

2. ¿Has enviat un document ben estructurat com a informe: portada amb foto, índex automàtic, introducció, mapa, conclusions ben argumentades, webliografia…?
Si, m'he cenyit a les indicacions de la consultora.

3. ¿Has aconseguit un mapa prou clar, integrat, llegible, útil…? Has fet servir amb intenció el color, les formes, les imatges icòniques o simbòliques, gruixos, tipografies, fletxes diverses teint en compte el sentit únic o doble i altres recursos (ombres, 3D, lligams…) per facilitar la lectura?
Si, he aconseguit un mapa clar, integrat, llegible i útil.  He fet servir amb intenció tots els recursos (colors, ombres, formes, fletxes…) demostrant així el domini del programa.

4. Sobre els conceptes representats. ¿Hi són els més imporants? Diríem que els IMPRESCINDIBLES són: corrent CTS i les seves conseqüències, CCEE (la TE entre les ciències de l'educació), Tecno en/de Educ, Fonamentació TE, Evolució TE, Constructivisme, aprenentatge i TIC i les seves conseqüències, context, cultura.
Si, he prestat especial atenció en incorporar els elemnts claus.

5. Representes les relacions entre conceptes?
Si, estan representats, tal i com es pot veure en la imatge.

6. Valoracio de fins a quin grau el mapa síntesi, priorització i s'estructura segons i s'adequa a l'enfocament de l'assignatura. Dones prou importància al corrent CTS i les seves conseqüències, prioritzes el constructivisme i aprenentatge significatiu, es veu la TE com a procés i no només com a producte, es destaca la importància de la SIC...
Valoro molt positivament el mapa conceptual de sintesi com a resultat de la  reflexió, assimilació, investigació i reestructuració dels meus coneixements previs amb els nous (proporcionat per les lectures, programari…), Resultat: un mapa conceptual final que sintetitza, prioritza i estructura adequadament els objectius de l'assignatura.

7. Facilites i aprofundeixes en l'anàlisi i comparació dels dos models mentals inherents als dos moments d el teu aprenentatge personal. ¿Has fet servir algun aspecte d'avaluació dels exposats al material en web per als mapes conceptuals, "Cas 3, Classe de literatura britànica"? Quins?
Si, aprofundeixo en l'ànalisi i comparació dels dos models mentals inherents als dos moments del meu aprenentatge personal, fent servir, específicament, els aspectes d'avaluació exposats al material web del cas 3 de D. Jonassen.  Concretament venen especificats al punt 3: Text argumentatiusobre el meu canvi conceptual, i  són: ampliació significativa de nodes i de proposici ns, ampliació en la profunditat de la xarxa de manera jeràrquica, coherència en la prominència d'enllaços amb ratio equilibrada que faciliten discriminar les diferències significatives i comprendre la relació entre ells.

8. ¿Fins a quin grau has comprès i fet servir els conceptes més importants vinculats al canvi conceptual? Ampliació o increment de conceptes (revisió), reestructuració o reorganització de conceptes (veritable canvi conceptual), complexificació, hipòtesis, arguments, canvis d'actitud, compromís conceptual previ davant l’experiència prèvia, compromís cognitiu amb l'aprenentatge, compromís metacognitiu, utilització de TIC, confrontació de models, activitats d’aplicació, contextualització, construcció, descobriment, consum d'un model...?
He assolit i superat les meves espectatives, he comprés i utilitzat els conceptes més importants vinculats al canvi conceptual mitjançant una reorganització mental progressiva i sistemàtica dels meus coneixements previs amb els adquirits assimilant-los i extrapol·lant-los fora d'aquesta assignatura, tal i com expecifico en el meu informe.

9. Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil, claretat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recuros, ajuda al coneixement…)?
La meva comunicació i participació voluntària a l'aula cada cop és més constant, col·laborativa i productiva, tal i com es pot veure en els missatges efectuats a l'aula que van "in crecendo" a mesura que avança el curs de l'assignatura.

10. Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa?
Si,hi ha estat tot un descobriment, tant a l'hora de crear-lo com a l'hora de revisar el meu procés d'aprenentatge i avaluació, éssent molt útil i concret.  ÉS una bona eina de treball que seguiré utilitzant tant en aquesta assignatura com fora d'ella.

11. Recomanacions de cara a la continuació de l'estudi de l'assignatura.
He de seguir amb la dinàmica de treball portada fins ara, connexió, revisió i ús dels recursos nous diariament, incrmentant aportacions al meu blog, ja que l'assimilació de "tot el tinglado" és evident i profitosa.