EL CANVI CONCEPTUAL I LA RELACIÓ ENTRE ELS CTS

INFORME

Amb la confecció d'aquest informe... he reflexionat molt... 

Puc afirmar que he assolit canvis conceptuals significatius.

Voleu coneixer una mica més que m'ha aportat tot plegat i quin aprenentatge en trec?????

En el meu cas, no sols ha hagut un canvi conceptual, sinó també procedimental important i un canvi d’actitud significativa.  Vaig iniciar l’assignatura amb uns coneixements previs concrets, amb una dinàmica específica (fruit de tota la meva experiància anterior) i pobres en arguments i coneixements en aquest terreny, com podeu comprovar en la relació del meu mapa conceptual inicial que teniu a continuació:

A mesura que m’he introduït en el material facilitat, el meu procés d’aprenentatge, ha esdevingut com per art de màgia, ja que sense adonar-me’n, no sols adquiria informació, conceptes i relacions, sinó que he trobat una manera clara i directa tant d’expressar-me com de relacionar coneixements amb un sol mot.  És genial i pràctic.  Això em fa recordar, ja fa uns anyets uns 17 o 18 anys, quan cursava 3r de BUP.  Fins aleshores no gaudia estudiant a l’institut, em semblava una obligació, ja que no feia més que engolir textos i textos inacabables sense relació.  No entenia la meva apatia.  Estudiar el material de l’institut, per a mi, era un horror.  Les notes eren sempre bones, però memoritzava continguts i... apa! Exel·lent i... Dos dies despres ja no recordava res!  No obstant, les meves fonts d’aprenentatge provenien d’interminables llibres que em llegia a totes hores, fins i tot els meus pares van posar-me una petita llumeta al capçal del llit per no molestar a ma germana a la nit, no feia més que engolir llibres diversos.  Els meus pares tenien grans biblioteques plenes i sempre m’han motivat els llibres amb lloms granatosos, amb fulls groguecs que a l’obrir-los et renoven l’ànima de fragàncies d’històries pasades i et transporten sols d’ensumar-los! Sempre m’ha agradat aprendre, llegir, escoltar, posar-me reptes... però... amb sentit i logica, o almenys que en tingués per a mi. I no va ser fins al tercer trimestre, amb el mestre de Filosofia, que entre Platón i Nietzsche se’m va obrir una llumeta... de sobte, com si el professor “F. Llarden”, m’haguès tocat amb la seva bareta màgica i... Taxan!!!! vaig conectar i vaig veure que tot el que estudiava estava relacionat: història de l’art, història contemporània, filosofia, literatura espanyola, literatura catalana... Vaig obrir els ulls i la ment prenent consciència de que tot el que fins llavors semblaven bolets distants en una muntanya, ara, de sobte, s’havien agrupat i entenia que cada cosa era com era, justament pel moment social-cultural-econòmic-artístic... que l’enmarcava, l’art, els poemes, les novel·les, la pintura, música, corrents filosòfiques, corrents de pensament... Wowwww!!!!!  Va ser alliberador i... quan despertes a això... ja no hi ha volta enrera! A partir de llavors, vaig decidir fer-me mestre, per poder tocar amb la meva bareta màgica a tots aquells que com jo busquen en el coneixement la raó de la seva existència.

Un altre canvi conceptual que s’ha donat amb mi ha estat una cosa ben senzilla, però que tenia molt interioritzada: quan vaig estar preparant les meves oposicions... ja fa uns anyets, des de l’acadèmia on em preparaven i m’ajudaven a focalitzar els continguts més importants, van dir-nos que evitèssim subrallats en els redactats, ja que consideraven que embrutaven el text.  I així ho havia fet fins ara, utilitzant, colorets, mayuscules, negretes... però evitant, sempre els subratllats, però ara m’adono que no embruten, sinó que concreten i recolzen, aixi que, com ho veig productiu i resolutiu.  Així doncs, em reivindico com a  defensora dels subratllats en els textos escrits!!!!!  Genial!!!!

Comparant mapes conceptuals: Tal com es pot apreciar en les diferències dels meus dos mapes conceptuals (avaluació inicial i el d’aquesta pac), s’ha produït un canvi conceptual important, no tant d’esència (ja que tenia molt clar que els CTS i l’educació tenien i tenen una retroalimentació amb la seva interacció), sinó, en les relacions causals i arguments que he anat assolint per defensar la meva creença.  Bastint-me dels criteris d’avaluació del cas 3 del material web de l’assignatura: “Classe de literatura britànica” mencionaré els canvis més importants: Hi ha una ampliació clara de nodes i de proposicions amb la conseqüent ampliació de la profunditat de la xarxa, esdevenint una xarxa jeràrquica al voltant dels quatre elements principals (marcats en colors vius CTS i Educació) amb els seus corresponents subordinats inferiors, acabant amb nodes “sense sortida” que estan entrellaçats entre si indirectament (surten del mateix origen); hi ha pocs enllaços, els suficients per discriminar diferències significatives i comprendre la relació entre ells, fet que facilita que s’evoqui la idea general per anar desenvolupant els conceptes més importants per qualsevol exposició posterior; la prominència d’enllaços és coherent i la ratio equilibrada, esdevenint un conjunt de connexions significatives centralitzades.

En quant al qüestionari inicial: Analitzant cada resposta, em reitero amb el mateix, no obstant, m’agradaria destacar les següents, ja que les canviaria:

- DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 3

Ara li posaria un 10, ja que l’aplicació del model d’argumentació de Toulmin, ha estat per mi tot un descobriment i penso que és una gran estratègia per enfocar allò que és vol dir, com per agilitzar la lectura i resposta directa dels altres.

- DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 0

En aquesta, com he anat adquirint nous conceptes i he establert noves relacions, ara per ara tindria un dilema, ja que per una banda ha quedat clar que no podem tractar-les aïlladament, ja que, per si mateixes,  la tecnologia i la societat són dues coses diferenciades, però sempre, si anem escarbant en el tema, trobarem punts d’unió.  Si la societat incorpora aquest canvis tecnològics hi haurà uns efectes determinats i si no els incorpora, també afecta i modifica l’extremisme en la vessant contrària.  Així doncs, concloc, que, sigui com sigui, la incorporació o no de les tecnologies té una causa-efecte directa amb qualsevol context social.  Per tant, sota aquesta afirmació ara ho valoraria amb un 10.

En quant al blog, incloc allò que se’m demana, no obstant, ara mateix, mentre estic redactant aquestes linies, m’adono que el que realment es busca en aquesta ssignatura, a part de tot lo anteriorment exposat, és la iniciativa, així que, em comprometo a ser més imaginativa i aprofitar més el meu blog, per què, en definitiva, això és el que importa, assolir una autonomia en aquest entorn i ara és el moment.