INTRODUCCIÓ PAC2

Aqui us deixo la síntesi que he fet servir a mode d'INTRODUCCIÓ en la  meva PAC2:

Aquesta activitat és la materialització del meu procés d’aprenentatge, fruit de la reflexió de la informació dels meus coneixements previs de l’avaluació inicial, la construcció del meu blog, la lectura i assimilació del material proposat des de la consultoria (moduls, articles, pdf...), la participació en el debat de CTS i Educació i el fòrum de l’assignatura.

En l’avaluació inicial s’havia de confeccionar un mapa conceptual a priori de les lectures recomanades, així com respondre a unes preguntes curtes que et convidaven a reflexionar, que s’havien d’incloure en el blog que prèviament havíem realitzat amb l’objectiu d’anar anotant i prenen consciència de la nostra pròpia avaluació continuada, partint de l’avaluació inicial i seguint amb les conclusions de cada activitat.

A continuació, un cop clarificat el bàndol (determinat des de la consultoria) en que ens posicionàvem: tecnodeterminista Vs sociodeterminista i escollits els dos fils argumentatius que més s’adeqüessin als nostres interessos personals, vam iniciar un debat amb un nombre d’intervencions limitades, una síntesis final i argumentacions estructurades segons el model Toulmin, paral·lelament que enriquíem les nostres intervencions amb l’estudi, reflexió i anàlisi del material en paper de julio Cabero, el material específic de cada fil i l’article de Domènech i Tirado, quedant palesa la complexitat del tema: les relacions entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació, que tant porta de cap a la psicologia.

La Tecnologia Educativa és la disciplina que més transformacions ha sofert, tant per l’evolució de les ciències que la fonamenten com per la importància in crescendo, que les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), estan adquirint en la societat actual: informàtica, telecomunicacions, multimèdia…  Dins del marc d’aproximació multidisciplinària a l’estudi dels fenòmens educatius, la incorporació de les TIC esdevé una de les disciplines de la Didàctica i Organització escolar que, mitjançant la construcció de models, la resolució de problemes i l’argumentació, pot afavorir, promoure i potenciar “el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades que promouen l’aprenentatge significatiu” (Cabero, 2003) mitjançant la creació de models, xarxes semàntiques i/o mapes conceptuals tal i com hem fet en aquesta activitat que presento (apartat 2), fruit dels debat CTS i educació realitzat a l’aula seguint el model d’argumentacions de Toulmin.

Amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado:”Ciència Tecnologia i societat” que ens introdueix a la Psicologia i l’estudi de la ciència exposant les relacions complexes que s’estebelixen entre les CTS, he reflexionar, fonamentat i validat la meva creença: la ciència, la tecnologia i la societat interactúen com quelcom constitutiu i definitori, per tant, no és poden, ni s’han de concebre per separat.

Gràcies a la lectura del primer módul de J.Cabero: “Educació i Tecnologia: fonaments teòrics”, he asentat els meus coneixements sobre concepció constructivista de l’ensenyament i de l’aprenentatge escolar (CCEAE) amb les explicacions que relacionen els processos de construcción de coneixement amb la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) i en l’aprenentatge col·laboratiu, on el paper del professional com a guia, orientador i facilitador de l’entorn adequat, és bàsic per assolir un aprenentatge significatiu.  Paral·lelament, he comprés com la TE esdevé una disciplina cabdal dins la societat del coneixement analitzant els seus fonaments (psicologia, teoria de sistemes…)  i la seva evolución històrica (aportacions de la psicologia: Gestalt, Conductisme, teories socioconstructives…), així com la diferència que s’estableix entre tecno “en” educación (que es centra en els mitjans didàctics) i la tecno “de” l’educació (té més en compte el context).

Després de reflexionar i anar (re)construint el meu coneixement amb tota aquesta informació, he organitzat “tot el tinglado” i amb el programari CmapTools, per l’elaboració de mapes conceptuals com a mitjà per a representar la construcció d’un model mental en constant canvi, s’han concretat els conceptes que, de manera estructurada i clara, representen els sabers que he anat adquirint.