VALORACIÓ...

...de la nostra experiència:

A partir de l’experiència vivènciada des dels dos punts (tant d’assessor com d’executor de la intervenció), ens adonem i compartim la idea de que és  vital i necessari unificar significats a partir de diàleg, així com assumir el compromís d’implicar-se amb reponsabilitat i creativitat, ja que considerem que hi ha tres elements claus per poder fer efectiva qualsevol intervenció en educació:
El moment del disseny: és necessària una planificació, molt acurada i el màxim concreta possible, en aquest cas, adoptant el rol de psicopedagogues, hem compartit aquesta responsabilitat. Les dues mitjançant les tecnologies hem tingut la oportunitat de mantenir una confrontació i compartició d’idees: via email, googledoocs i wasap. Per escollir el tema, vaig exposar-li diverses opcions de temes significatius per l’alumnat, qüestions que em plantejaven a l’aula, a mode d’inquietuds personals que compartia el grup-aula i hem selecionat aquell en què les dues poguèssim intervenir, tenint en compte els nostres coneixements prèvis i les possibilitats i recursos tant personals com tecnològicss que dominaven o que voliem utilitzar per agilitzar la feina.  Un cop seleccionat, hem tractat les qüestions una a una: li hem posat un nom, justament la pregunta de l’alumne que va engegar tot aquest procés: Per què alguns animals semblen flams i d’altres no? I vem aprofitar-lo per nombrar el bloc que recolliria tota la mostra documental http://perquealgunsanimalssemblenflams.blogspot.com.es/, assegurant, així, l’associació de conceptes i idees que esdevindrien en el nostre alumnat. Vem descriure els agents personals, la primera idea era que el mestre tutor portés a la pràctica l’activitat, però per coses del destí, aquest va posar-se de baixa i vem haver de readaptar, posterior a la compartició en el forum el redactat de la fitxa disseny, aquest punt, èssent l’Eva l’executora de la intervenció i sort que va ser així ja que mirant objectivament la fitxa, així com  que en la seva majoria, la part més teòrica està ben explicitada, la part que concreta la pràctica, deixa molts buits: no vam descriure les sessions una a una ni vem adjuntar els recursos mínims que calien utilitzar (webs,  distribució d’espais, fitxes, formularis, blog...) recursos que hem anat confegint a posteriori, i aquest fet hagués estat un focus de demotivació i caos en el mestre que ho hagués executat, ja que no podia fer-se una idea clara del que havia de fer, ni com.

      

El desenvolupament, atenent al que ja em mencionat en el paràgraf anterior, ha estat àgil per que ho ha fet una de nosaltres, directament, si no, les mancances orientatives del punt 8 (previsió de la seqüència d’activitats i temporizació) haguèssin pogut, inclús dur al fracás la intervenció.  Per poder dur la intervenció a terme,  l’Eva ha hagut de modificar la seva planificació, utilitzant hores de música (l’àrea que imparteix) i modificar l’horari, per poder dedicar una tercera sessió setmanal per poder fer les sis sessions establertes, per tant, el diàleg i comprensió dels companys de l’escola i de la direcció ha estat un altre element clau per poder implementar-lo amb èxit.

L’avaluació, tal i com hem manifestat abans, tot i que els aspectes teòrics són correctes en el disseny original,  queda coix de concreció: Si que citem uns criteris a tenir en compte i mencionem que tindrem en compte l’autoavaluació de l’alumnes, la dels companys i la del mestre, però no el quan ni el com fet que hagués pogut dur al fracàs l’avaluació i per tant no s’hagués considerat la seva possible repetició i extrapol·lació a altres àrees o temes en un futur.